Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, tracta un tema innovador com és el monacat insular a la Mediterrània, en especial al monestir bizantí de Cabrera. L’obra, escrita amb una metodologia estrictament i altament qualificada, no es limita a la pura descripció de l’excavació i a la classificació dels artefactes retrobats. El llibre s’endinsa en la interpretació de les dades i les relliga en el marc més ampli del fascinant fenomen monàstic insular en la Mediterrània, i ajuda a comprendre els mons tardoromà, vàndal i bizantí, tots ells impregnats de la puixança del cristianisme en un temps històric menys conegut del que voldríem però més recognoscible del que podria semblar.