| dc.contributor |
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna |
| dc.contributor.author |
Pagès Santacana, Anna |
| dc.date.accessioned |
2020-05-13T14:38:18Z |
| dc.date.available |
2020-05-13T14:38:18Z |
| dc.date.issued |
2020 |
| dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2072/375881 |
| dc.format.extent |
17 p. |
| dc.language.iso |
cat |
| dc.publisher |
Societat Catalana de Pedagogia |
| dc.relation.ispartof |
Revista Catalana de Pedagogia, Vol. 17 (2020) |
| dc.rights |
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
| dc.rights |
© Societat Catalana de Pedagogia |
| dc.source |
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) |
| dc.subject.other |
Filosofia de l'educació |
| dc.subject.other |
Educació |
| dc.subject.other |
Democràcia |
| dc.subject.other |
Conversa |
| dc.title |
El paper de la conversa en l’educació demòcrata |
| dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
| dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| dc.embargo.terms |
cap |
| dc.identifier.doi |
https://doi.org/10.2436/20.3007.01.138 |
| dc.rights.accessLevel |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
| dc.description.abstract |
En aquest treball reflexionem sobre la importància de la conversa en una educació demòcrata. Aquest enfocament de l’educació no solament educa per a la democràcia, sinó que la inclou en la pràctica diària a l’escola. Prenent com a punt de partida la banalització de la paraula, de l’antropòleg Lluís Duch, i l’anàlisi de John Dewey a Democracy and Education (1916), proporcionem alguns arguments per a defensar la conversa com a experiència educativa i realitzar una valoració crítica de l’actual currículum de competències lingüístiques a Catalunya. Considerem que la conversa, entesa com una modalitat de relació amb els altres, no pot ser mai entesa com una estratègia de tipus competencial ni ser avaluada per nivells. Cal pensar-la en termes de comprensivitat, inspirant-nos en l’aproximació dels programes dels grups escolars als anys trenta, defensors d’una conversa senzilla entre mestre i alumne com a finalitat principal de la tasca educativa. El fonament antropològic de tota conversa és l’alteritat, la reciprocitat entre mestre i alumnes, que proposa formes d’associació i de comunicació més dignes i humanes, per tal de millorar la societat en la direcció del que Dewey anomenà common understanding o una entesa compartida. |
| dc.description.abstract |
In this paper we reflect on the importance of conversation in a democratic
education. Indeed, a democratic education not only educates for democracy but also includes democracy in school practice on a daily basis. Taking as a starting
point the notion of the banalisation of words as conceived by the anthropologist
Lluís Duch, and John Dewey’s analysis in Democracy and Education (1916), we
provide some arguments in defence of conversation as an educational experience
and we cast a critical eye on the current curriculum of linguistic competences in
Catalonia. We consider that conversation, understood as a modality of relation
with others, can never be understood as a strategy of the skill-related type or as a
resource to be evaluated by levels. We need to think of it in terms of
comprehension, drawing inspiration from the approach of the programs of the
Catalan school groups in the 1930s, which advocated a “simple conversation”
between the teacher and the pupil. The anthropological basis of every
conversation in education is otherness, the reciprocity between teacher and
students, which proposes a series of more dignified and human forms of
association and communication in order to improve society in terms of what
Dewey called “common understanding”. |
