Fem una aproximació històricoarqueològica de l’ager Dertosanus, basant-nos principalment en els resultats obtinguts a partir de l’estudi de la vil·la coneguda amb el topònim de Barrugat, a Bítem, situada uns 7 Km al nord de la ciutat de Dertosa, la localització i la recerca de la qual ha anat sempre vinculades amb la història del canal del marge esquerre de l’Ebre. És precisament, amb motiu de les obres de revestiment de l’esmentada canalització, quan l’any 1984 es va dur a terme una intervenció d’urgència amb el principal objectiu de recuperar els materials que es trobaven en el seu interior (provinents dels desprendiments de terres dels marges), documentar totes les estructures que apareixien a ambdós costats d’aquesta construcció hidràulica i realitzar la topografia de tot l’establiment. així mateix. Després que les construccions excavades s’haguessin consolidat i fins i tot algunes d’elles protegit adequadament per a garantir la seva conservació, l’any 1986 es van practicar prospeccions geoelèctriques pels camps dels voltants a fi de poder registrar nova informació que ens permetés definir d’una manera més precisa l’abast i extensió del jaciment. no obstant això, en no haver obert posteriorment cap sondeig estratigràfic que comprovés aquells resultats, l’aportació d’aquests treballs que afectaren una superfície de superfície total de 3.434 m2, fou molt minsa, en indicar tan sols una major concentració de restes muràries en el costat oest. En síntesi, aquestes investigacions ens han permès establir la cronologia de tot el conjunt, obtenir la planimetria d’alguns sectors de la vil·la i conèixer amb més rigor científic la dinàmica comercial de l’establiment, que es troba en un punt particularment interessant, on haurien tingut lloc les activitats portuàries derivades del traspàs de mercaderies, provinents de la navegació marítima a la fluvial, i, viceversa. L’ocupació d’aquest paratge va tenir lloc entre els s. i ac/ i dc i Vi/Vii dc, tot experimentant una sèrie de fases identificades sobretot per les ceràmiques i en alguns casos en les pròpies construccions. L’hàbitat inicial sembla atribuïble al període romano-republicà: s’han localitzat materials ceràmics que remunten als segles ii o (més probablement) a l’i ac (ceràmiques ibèriques, campanianes, àmfores itàliques) que es podrien relacionar amb el poblat ibèric de les Planetes, que es troba al cim d’una petit promontori a molt pocs metres de la vil·la. no obstant això, disposem de suficients indicis que ens permeten suposar la possibilitat d’existir un primer establiment en el pla ja en època tardorepublicana, a les vores del riu. La manca d’estructures arquitectòniques i d’estrats d’aquesta època ens impedeix ser més precisos. tanmateix, cal tenir en compte que durant les intervencions de l’any 1984 es va detectar l’existència d’un sector amb vestigis d’ocupació preromana relacionats amb alguns murs. Així, doncs, a més de la possibilitat que a Barrugat, ja a partir del segle i ac hi hagués implantat un establiment romà (tipus vil·la ?, com es constata en alguns exemples propers a Tarragona), podem assegurar que en el s. i de la nostra era, sí que ho era plenament, tot i que no coneguem amb precisió quines estructures arquitectòniques, de les fins ara documentades, corresponen a aquest moment. Així mateix, les ceràmiques documentades (sigil·lades itàliques, gàl·liques i hispàniques; àmfores tarraconenses, bètiques i d’altres procedències), així com les importacions africanes (sigil·lada africana a, ceràmica africana de cuina) ens indiquen que durant l’alt imperi romà (segles i-iii dc) la vil·la de Barrugat degué ésser un hàbitat molt important, com correspon a un establiment situat a les vores del riu Ebre, a les proximitats del nucli urbà de Dertosa. Tampoc disposem de les dades suficients per a conèixer amb prou fonament científic si la vil·la fou o no afectada per la crisi del segle iii. tanmateix, tenim l’evidència que ens mostren la seva riquesa i prosperitat assolida durant el segle iV, com es pot comprovar per l’existència del balneum (potser d’origen més antic) que vers els primers decennis o mitjans del segle iV fou ornamentat amb una sèrie de rics mosaics ornamentats amb una decoració policroma de motius geomètrics i estucs. La vil·la, a partir del segle V degué patir algun tipus de transformació, ja que sembla que en un moment donat es va instal·lar un dolium trencant sobre un dels mosaics, fet que ens podria suggerir que s’hagués produït un procés de “ruralització” tal com es documenta en altres vil·les de la costa catalana (com la de torre Llauder a Mataró) on es renuncià al luxe, convertint els espais amb mosaics en magatzems de dolia, que palesen, però, una important activitat agrícola en aquests moments. el cas de Barrugat caldria comprovar-ho. tanmateix, els materials ceràmics d’importació (fonamentalment sigil·lada africana D i àmfores africanes) permeten documentar una continuïtat en aquest hàbitat fins almenys el segle Vi dc. Per tant, podem afirmar que la vil·la de Barrugat mantingué l’activitat durant tot el període de l’imperi romà i també en època visigoda. Els resultats d’aquestes recerques són enriquits per la recopilació de les dades essencials sobre tots els jaciments d’època romana, fins ara coneguts en les contrades de l’Ebre, des de la seva entrada a Faió fins a la seva desembocadura a la Mediterrània, amb l’objectiu d’oferir una visió de conjunt sobre el territori dertosanus, d’una forma més completa i rigorosa científicament. sens dubte, la vil·la de Barrugat és el més important establiment romà dels fins ara coneguts, als voltants de la ciutat de Dertosa.

Presentamos una aproximación históricoarqueológica del ager Dertosanus, basándonos principalmente en los resultados obtenidos a partir del estudio de la villa conocida con el topónimo de Barrugat, en Bítem, situada a unos 6 Km al norte de la ciudad de Dertosa, cuya localización y estudio han ido siempre vinculados con la historia del canal del margen izquierdo del río Ebro.Es precisamente, con motivo de las obras de revestimiento de dicha canalización, cuando en el año 1984 se llevó a cabo una intervención de urgencia con el principal objetivo de recuperar los materiales que se encontraban en su interior, provenientes de los deslizamientos del terreno de ambos márgenes, documentar todas las estructuras que aparecían en ambos lados de dicha obra hidráulica y realizar la planimetría del asentamiento. Así mismo, después que las construcciones exhumadas fueron consolidadas, algunas de ellas se protegieron adecuadamente para garantizar su conservación. En el año 1986 se practicaron prospecciones geoeléctricas en los campos de las inmediaciones con el fin de poder registrar nueva información que nos permitiese definir de una manera más precisa la extensión del yacimiento.no obstante, al no haber abierto más sondeos estratigráficos en la zona prospectada de superficie total de 3.434 m2, esta nueva actuación resultó poco relevante, al indicar tan solo una mayor concentración de estructuras en el sector oeste.En síntesis estas investigaciones nos han permitido establecer la cronología de todo el conjunto, obtener la planta de algunos sectores de la villa y conocer con más rigor científico la dinámica comercial del asentamiento, que se encuentra ubicado en un punto especialmente interesante, donde se habrían llevado a cabo las actividades portuarias derivadas del traspaso de mercancías, provenientes de la navegación marítima a la fluvial, y, viceversa.La ocupación de dicho paraje tuvo lugar entre los siglos i ac/ i dc i Vi/Vii dc, experimentando una serie de fases identificadas principalmente por las cerámicas y en algunos casos en las estructuras constructivas. El hábitat inicial parece atribuible al período romano-republicano: se han localizado materiales cerámicos que remontan a los siglos ii o más probablemente al i ac (cerámicas ibéricas, campanienses y ánforas itálicas) que se podrían relacionar con el poblado de les Planetes, ubicada sobre un pequeño promontorio a pocos metros de la villa. Así mismo, disponemos de suficientes indicios como para plantearnos la posibilidad de existir un primer asentamiento en el llano ya en época tardorepublicana, a las orillas del río. La falta de estructuras arquitectónicas relacionadas con estratigrafías de dicha fase nos impide ser más precisos. Durante las intervenciones de 1984 se detectó la existencia de un sector con vestigios de ocupación preromana relacionados con algunos muros.Así pues, además de la posibilidad de que ya en el siglo i ac se hubiese implantado un asentamiento romano (tipo villa ?, como se constata en algunos ejemplos próximos de Tarragona), podemos asegurar que en el siglo i de nuestra era, la villa estaba plenamente consolidada, aunque no conozcamos con precisión qué estructuras arquitectónicas de las hasta ahora conocidas corresponden a este momento. La cerámicas documentadas (sigilatas itálicas, gálicas, e hispánicas; ánforas tarraconenses, béticas y de otras procedencias), así como las importaciones africanas (sigilata africana a, cerámica africana de cocina) nos indican que durante el alto imperio romano (siglos i-iii dc) la villa de Barrugat debió de ser un hábitat muy importante, como corresponde a un asentamiento situado junto a la orilla del mismo río Ebro en las proximidades del núcleo urbano de Dertosa.Tampoco disponemos de la información necesaria para conocer con suficiente base científica si la villa habría sido afectada o no por la crisis del siglo iii. Pero si sabemos que a lo largo del siglo iV fue un hábitat muy rico y próspero como lo podemos comprobar por la existencia del balneum (quizás de origen más antiguo) que hacia los primeros decenios o mediados del siglo iV fue ornamentado con una serie de ricos mosaicos con elementos decorativos geométricos y policromos además de estucos. La villa, a partir del siglo V debió sufrir algún tipo de transformación, ya que parece que en un momento dado se instala un dolium fragmentado sobre uno de los mosaicos, hecho que nos sugiere la posibilidad de que se hubiere producido un proceso de “ruralzación”, tal y como se documenta en otras villas de la costa catalana (como la de torre Llauder en Mataró) donde se renuncia al lujo, convirtiendo los espacios con mosaicos en almacenes de dolia, que evidencian, no obstante, una importante activad agrícola en estos momentos. En el presente caso hará falta comprobarlo en un futuro. no obstante, los materiales cerámicos de importación (básicamente sigilata africana D y ánforas africanas) permiten documentar una continuidad ocupacional hasta al menos el siglo Vi dc. Por tanto, podemos afirmar que la villa de Barrugat mantuvo la actividad durante todo el período del imperio romano y también en época visigoda.Los resultados de estas investigaciones vienen complementados por la recopilación de los datos esenciales sobre todos los yacimientos de época romana, hasta ahora conocidos en el territorio del Ebro, desde su entrada en Catalunya en Faió hasta la desembocadura en el Mediterráneo, con el objetivo de ofrecer una visión de conjunto sobre el territorio dertosanus, de la forma más completa y rigurosa científicamente. De todos los yacimientos hasta ahora conocidos, la villa de Barrugat es, sin duda, el asentamiento romano más importante de los alrededores de la ciudad de Dertosa.