The Roman city of Clunia (nowadays at the Spanish province of Burgos) became the capital of the Tarraconensis conventus with the Augustan provincial reform, which provided a major boost for its urban development. The suitability of the city’s location is evident by the fact it was built on a plateau concealing an underground karst cave that provided direct access to water without requiring major engineering works. The waters in this cave were used and administered by the people, and some of its galleries acted as a shrine for worshipping. This study provides an overview of the modern drainage systems in order to study more profoundly the forms of urban organization, on which we have only partial knowledge currently, given the breadth of the field. We believe that some of these drains are actually tracks of ancient streets that have been fossilized in orography. To reach these conclusions, we analysed several IR photographs, and applied hydrological GIS functions to observe the path of these tracks and their relationship to what is currently known of the city’s urban layout. This analysis of the surface was completed by relating it to the karst topography by conducting geophysical surveys in areas where wells giving access to the cave were detected using radiolocation. Finally, we applied a range of hydrological GIS functions and indexes on a high-resolution DEM, obtained from LIDAR technology (5 m/pixel), to confirm how the drainage worked. The results have highlighted landforms on the plateau, providing new hypotheses about Clunia’s urban development. Repetitive modulations were also observed in the distances between some of the drains, thus making for a better understanding of the characteristics of an entire sector of the ancient city. We therefore believe that the drainage calculation method may be a useful tool for the study of urban structures that have not been excavated yet.

La ciutat romana de Clunia (avui dia a la província de Burgos) esdevenia la capital del Conventus Tarraconensis amb la reforma provincial augustiana, la qual va proporcionar un impuls important al seu desenvolupament urbà. La idoneïtat de la ubicació de la ciutat és evident pel fet que va ser construïda en un planell que encobreix una cova càrstica la qual va proporcionar accés directe a l’aigua sense requerir feines d’enginyeria de gran importància. Les aigües d’aquesta cova van ser usades i administrades per la ciutat, i algunes de les seves galeries van servir de santuari. Aquest estudi proporciona un resum dels sistemes de drenatge moderns per tal d’estudiar més profundament les formes d’organització urbana de la colònia romana, de la qual només tenim un coneixement parcial. Creiem que alguns dels drenatges moderns són de fet indicis de carrers antics que han estat fossilitzats a l’orografia. Per assolir aquestes conclusions, vam analitzar fotografies d’infrarojos, imatges de satèl·lit, i es van aplicar funcions GIS d’hidrografia per tal de veure el traçat d’aquests drenatges i la seva relació amb el que actualment es coneix del traçat urbà de la ciutat. Aquesta anàlisi va ser completada amb topografia del carst, identificant a través d’estudis geofísics els pous que donaven accés a la cova, prèviament identificats per radiolocació. A la fi, vam aplicar una sèrie de funcions de càlcul hidrològic sobre un DEM d’alta resolució (5 m/píxel), per confirmar el funcionament dels drenatges. Els resultats proporcionen hipòtesis noves sobre el desenvolupament urbà de Clunia. S’han observat modulacions repetitives entre alguns drenatges que permeten entendre millor les característiques d’un sector sencer de la ciutat antiga. Per això creiem que el mètode de càlcul del drenatge pot ser una eina útil per a l’estudi d’estructures urbanes que no han estat excavades encara.