[cat] L'anomenat culte imperial té característiques diferents a les ciutats gregues que a la resta de l'imperi, Roma inclosa. La utilització d'un determinat lèxic n'és una prova palesa: entre els grecs normalment l'emperador objecte de culte, fins i tot si és encara viu, és anomenat theos, terme que no és semànticament equivalent a l'emprat en llatí, diuus (o diui filius); a més, entre els grecs, és freqüent l'aplicació de l'epítet Olympios. Llucià de Samòsata, en diverses de les seves obres, es fa ressò de la gran tasca que duen a terme els emperadors que reben, en compensació, honors divins; d'una manera similar són descrites les múltiples ocupacions de Zeus a l'Olimp. El fet que també, al seu dia, Pèricles fos anomenat Olímpic confirma la identificació entre el màxim governant humà amb el rei dels deús. La posada en paral·lel d'aquestes recreacions llucianesques fa possible entreveure un posicionament satíric de l'escriptor samosatenc davant la pràctica grega de retre culte a l'emperador.

[eng] The so‐called imperial cult has different characteristics in Greek cities compared to the rest of the empire, including Rome. Lexical uses prove to be a perfect test: among Greeks normally the emperor is worshipped, even if he is still alive, with the word theos, a term that is not semantically equivalent to the one used in Latin, diuus (or filius diui); besides, the application of the epithet Olympios is frequent, among the Greeks, Lucian of Samosata, in several of his works, echoes the great work carried out by the emperors who receive, in return, divine honors; the multiple occupations of Zeus in Olympus are described in a similar way. The fact that also, at his time, Pericles was called the Olympic confirms the identification between the highest human ruler with the king of the gods. The parallel setting of these recreations by Lucian makes it possible to glimpse a satirical positioning of the writer of Samosata towards the Greek practice of worshiping the emperor.