Ja fa uns anys que Marta Segarra s'especialitza en la literatura femenina magribina i de l'entorn cultural islàmic en llengua francesa. Val la pena subratllar que es tracta d'un camp d'estudi d'anàlisi molt productiu, tal com ho demostra hores d'ara la producció d'aquesta autora. El llibre que avui presentem conté un estudi de les novel·les escrites en francès per autores d'Algèria, Marroc, Tunísia i de l'anomenada literatura beure, ço és, feta en llengua francesa per fills d'immigrants magribins nascuts ja a la metròpoli. Es tracta doncs d'una literatura femenina que neix de fenòmens tant controvertits i que determinen tantes llunyanies culturals com ara el procés d'expansió colonial europea al Nord d'Àfrica i el transcurs subsidiari de l'emigració magribina vers els països del nostre entorn. Per la qual cosa, les obres de la literatura femenina nordafricana i beure en francès fan sempre referència a un marc social i cultural conflictiu des del punt de vista de les identitats personals: es tracta d'una literatura creativa feta en la llengua del colonitzador. La tria entre l'ús del francès encara que denota un apropament clar a les estructures socials, ideològiques i culturals del colonitzador occidental, esdevé, malgrat tot un element de cohesió de gènere: les dones d'occident han desvetllat importants moviments d'alliberació femenina als que busquen apropar-se les dones del Magrib.