La relativa penúria pluviomètrica de l'estació més càlida de l'any constitueix sens dubte un dels trets més característics de la Conca Occidental de la Mediterrània, per bé que a la façana marítima nord-oriental de la Península Ibèrica, la suma de les precipitacions mitjanes de juny, juliol i agost representa quasi una cinquena part dels corresponents totals anuals i àdhuc, de tant en tant, els observatoris meteorològics d'aquest sector enregistren a l'estiu unes pluges totals superiors a les de cadascuna de les altres tres estacions. Tanmateix, aquesta circumstancia pot succeir ocasionalment en altres punts de la franja costanera del llevant peninsular, on la feblesa de la precipitació estiuenca es fa més palesa en representar quantitats sensiblement inferiors, properes a la dècima part de les anuals.