Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l'anàlisi d'un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie 2008, 2009). Es mostra que la cohesió es formula en el nivell interpersonal (pragmàtic) de la gramàtica mitjançant l'establiment de diverses formes de coherència en cadascuna de les capes que la FDG situa en aquest nivell: la capa dels 'moviments', que regula l'organització textual; la dels 'actes de discurs', que regula l'organització de l'acció; i la dels 'continguts comunicats' i les seves parts, els subactes de 'referència' i d''adscripció', que regula l'organització de la informació. En l'activitat lingüística, la formulació de la coherència en el nivell interpersonal (pragmàtic) es combina amb la formulació de la coherència en el nivell representacional (semàntic) i amb l'adequació al context, que no són tractats en aquest treball. En la conversa, parlants diferents poden contribuir de manera conjunta a la construcció d'un text cohesiu que és, en part, el resultat de la formulació pragmàtica de la coherència. [ESP] El objetivo de este artículo es explicar la motivación pragmática de la cohesión mediante el análisis de un texto argumentativo conversacional. Se pretende explicar cómo se articula la cohesión cuando el texto es una construcción conjunta de los hablantes que participan en la interacción verbal. El análisis explora, además, las posibilidades y limitaciones del modelo Functional Discourse Grammar (Hengeveld y Mackenzie 2008). para dar cuenta de los mecanismos de cohesión en corpus de lengua espontánea. El análisis realizado muestra que la cohesión se formula en el nivel interpersonal (pragmático) de la gramática mediante el establecimiento de diversas formas de coherencia que actúan en distintas capas del nivel interpersonal (capa del Movimiento, capa del Acto de Discurso y capa del Contenido Comunicado). Se observa que la capa del Movimiento regula la organización textual, la de los Actos de Discurso regula la organización de la acción, y la de los Contenidos Comunicados y sus componentes (los Subactos de Referencia y Adscripción) la organización de la información. Se muestra, además, que, tal como se esperaba, distintos hablantes pueden contribuir de forma conjunta a la construcción de un texto cohesivo.