La Conca de Barbera és una illa de la depressió central catalana, una closca d'ametlla emmurallada entre la Terra Ferma i el Camp de Tarragona. Una terra de pas, cruïlla de camins, però de pas estret. Una terra amb una parla característica: el xipella. Una terra afaiçonada per les ordres militars i religioses - hospitalers, templers, cistercencs-, que ompliren de castells i espitlleres el cercle de muntanyes i carenes. I al bell mig de la clotada, regada pels rius Francolí i Anguera, s'enlaira esperonosa i desafiant, la muralla de la Ducal Vila de Montblanc, al qual redós trobaren aixopluc jueus i menestrals.