Durant la realització del nostre treball sobre les terrasses del Ter (Salvador Llobet i A. Gómez Ortiz, 1985) observarem unes aparents anomalies en la morfologia del curs del riu que ens cridaren molt l'atenció, en el km. 94 de la carretera de Barcelona a Puigcerdà (N152). Pels dipòsits al·luvials trobats en aqueix lloc deduírem que es tractava de dos antics meandres abandonats, tal com ja insinuàvem en l'estudi de referència. El riu Ter, en el seu tram de Ripoll a la Gleva, descriu una sèrie de meandres encaixats, especialment entre Vilardebó i la Mambla. Alguns d'ells, com en el cas que ens ocupa, han estat abandonats. El curs del Ter durant el tram assenyalat, discorre perpendicularment als eixos dels anticlinals i sinclinals que amb orientació O-E. es troben en aquesta part del Pre-pirineu, (fig. 1). És un fenomen que en bona part s'explica pel mecanisme d'antecedència, coetanis a la surrecció de la serralada pirinenca, durant les fases postalpines i que ajuden a comprendre l'encaixament de les aigües fluvials.