Tenim un país en què la població d’origen autòcton estricte va quedant en minoria lingüística. Després hi ha hagut no només les migracions hispanòfones del segle XX, sinó totes les del segle XXI. la qual cosa encara minoritza més des del punt de vista lingüístic la població autòctona, de manera que la base de la nació, del conjunt lingüístic està afeblida. Això d’una banda. De l’altra, les polítiques que s’haurien de fer per poder superar aquesta situació demolingüística feble, són polítiques no sobiranes i per tant, amb les constriccions que ens marca la Constitució espanyola, la qual cosa farà que pot ser ue no siguin òptimes. Després també hi ha el tercer element: la globalització en general. El fet que estiguem ara en un món més ampli que no pas abans, d’interdependència econòmica, d’intercomunicació mediàtica, molt d’Internet que ve d’altres llocs, etc., també afebleix les bases econòmiques típiques de Catalunya, de manera que ja veurem fins a quin punt tot això evoluciona a favor del català o no. L’evolució del català és incerta.