Aquest artcle parteix d’un estudi exhaustu de les fonts escrites i vol reivindicar la seva importància també en la recerca arqueològica. La proposta es desenvolupa a través d’un estudi de cas, el de les gladiadores. Un exemple que, alhora, permet posar de relleu les defciències de les anàlisis de les societats antgues en base a una divisió dels espais per raó de gènere. Tot i la problemàtca d’alguns textos, no es pot negar la presència de dones a l’arena de l’amfteatre, un espai d’altra banda clarament masculinitzat per vincular-se al món de la violència. Unes dones que podien dedicar-se professionalment al combat en els ludi gladiatorii, mentre que d’altres van generar un interessant corpus legal per incomplir l’ideal femení.

El presente artculo parte de un estudio exhaustvo de las fuentes escritas y quiere reivindicar su importancia también en la investgación arqueológica. La propuesta se desarrolla a través de un estudio de caso, el de las gladiadoras. Un ejemplo que además permite poner de relieve las defciencias de los análisis de las sociedades antguas en base a una división de los espacios por razón de género. A pesar de la problemátca de algunos textos, la presencia de las mujeres en la arena del anfteatro no puede ser negada, un espacio por otro lado claramente masculinizado por vincularse al mundo de la violencia. Unas mujeres que podían dedicarse profesionalmente al combate en los ludi gladiatorii, mientras que otras generaron un interesante corpus legal por incumplir el ideal femenino.

Artkulu hau idatzitako iturrien azterketa sakon batean du abiapuntua, hauen garrantzia Arkeologia ikerketan aldarrikatu nahi duelarik. Proposamena ikerketa kasu baten bidez garatzen da, emakume gladiatoreena. Adibide honek, gainera, antzinako gizarteetako generoaren araberako espazioen banaketaren inguruko analisien gabeziak erakustea ahalbidetzen du. Zenbait testuen inguruko problematka egon arren, emakumeen presentzia anfteatroko harean ezin da ukatu, nahiz eta maskulinizatutako espazioa izan, biolentziaren munduarekin erlazionatzen baita. Emakume batzuk borrokan jardun ahal zuten ludi gladiatoriietan, beste batzuk, ordea, corpus legal interesgarri bat sortu zuten emakume eredua ez jarraitzeagatk.

This paper sets out from a thorough study of the writen sources and aims to reclaim their importance in the archaeological research as well. This proposal is developed by a case study: the female gladiators, an example that allows to underline the defciencies of those analyses of ancient societes which make spatal distnctons on gender grounds. Despite the problems of certain texts, the presence of women in the arena of the amphitheatre cannot be denied. Certainly, this was a masculinized space as it was linked to violent games. Nevertheless, some of those women could partcipate in the ludi gladiatorii professionally, whereas others generated an interestng legal corpus because of their unfulflment of the feminine ideal.