The aim of this article is to review and describe the most common research paradigms in social sciences in order to then use this knowledge to inform the choice of research methods. Paradigms are defined here as traditions generated by the diversity of ways of understanding reality and the associated beliefs about what knowledge is and how it can be created. Research traditions can be characterised by the coherence in the articulation of their ontology, epistemology and the corresponding methodologies. The traditions studied here are Logical Empiricism, Constructivism, Conceptualism (or Productive Science in the Aristotelian tradition), and Phenomenology. For each one, the corresponding methodologies are described, their rationales are presented and detailed and some methodological developments are explained, with a special focus on those most often used in Psychology and Education. Because the advancement of social sciences requires integrating findings into broader theoretical frameworks, the article argues in favour of the need to explicitly include paradigmatic and methodological rationales in the justification of the choice of research method. It is seen as a necessary step in establishing the relevance of research and to facilitate the integration of perspectives. The need for this awareness increases when the scientific community has diverse backgrounds and/or the scope of a field is wide or interdisciplinary. Additionally, integral approaches require the bringing together of research from a range of paradigms. In these cases, the explicit presenting of this rationale is a reasonable requirement to further ensure the quality of a piece of research.

L’objectiu d’aquest article és revisar i descriure els paradigmes d’investigació més freqüents en ciències socials per tal d’utilitzar aquest coneixement per a l’elecció dels mètodes d’investigació. Els paradigmes es defineixen aquí com a tradicions generades per la diversitat de maneres d’entendre la realitat i les creences associades sobre el que és el coneixement i com es pot crear. Les tradicions d’investigació es poden caracteritzar per una coherent articulació de la seva ontologia, epistemologia i metodologies corresponents. Les tradicions estudiades aquí són l’empirisme lògic, el constructivisme, el conceptualisme (o la ciència productiva en la tradició aristotèlica), i la fenomenologia. Per a cadascuna, es descriuen les metodologies corresponents, es presenten i es detallen les seves raons i s’expliquen alguns desenvolupaments metodològics, amb un enfocament especial en els més utilitzats en Psicologia i Educació. Com que l’avanç de les ciències socials requereix la integració de troballes en marcs teòrics més amplis, l’article defensa la necessitat d’incloure explícitament fonamentacions paradigmàtiques i metodològiques en la justificació de l’elecció del mètode d’investigació. Es considera un pas necessari per establir la rellevància de la recerca i facilitar la integració de les perspectives. La necessitat d’aquesta consciència augmenta quan la comunitat científica té diversos orígens i /o l’abast d’un camp és ampli o interdisciplinari. A més, els enfocaments integrals requereixen la unió de recerques provinents de diversos paradigmes. En aquests casos, la presentació d’aquesta fonamentació és un requisit raonable per garantir encara més la qualitat d’una investigació.