Constitutional Court ruling 247/2007, of 12 December, dealing with the challenge brought by the government of the Autonomous Community of Aragon against the new art. 17 of the Statute of Autonomy of the Autonomous Community of Valencia, chooses to review the main questions arising from the approval of the new Statutes of Autonomy. Among the number of issues dealt with in the ruling, this article focuses on analysing a specific one: the relationship between citizens’ rights and the territorial distribution of powers between the Central Government and Autonomous Communities. It is in relation to this that the article analyses the Court’s case law as it relates to three fundamental aspects of the matter: the function of the art. 139.1 of the Spanish Constitution (SC) and the equality mandate that it contains; the function of art. 149.1.1 SC, within the Central Government’s jurisdiction, in linking together equality and rights; and finally whether the statutes of autonomy can contain bills of rights. Of these three aspects, the one treated as most debatable is this last one, since the Court establishes a distinction between rights that will actually be rights and rights that will be mere mandates to the legislator, without establishing a clear basis on which this distinction can be made

La STC 247/2007, de 12 de diciembre, al resolver la impugnación del Gobierno aragonés contra el nuevo artículo 17 del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, opta por realizar un repaso de los principales problemas que se suscitan en relación con los nuevos Estatutos de Autonomía. De entre los temas tratados, este artículo se centra en el de la relación derechos-Estado autonómico, y se analiza en consecuencia la doctrina sentada por el Tribunal en relación con los diversos aspectos que en este ámbito se plantean: la función del artículo 139.1 y del mandato de igualdad que contiene; la del artículo149.1.1, en tanto que título competencial del Estado que vincula igualdad y derechos, y finalmente la posibilidad de que los estatutos contengan declaraciones de derechos. De estos tres aspectos, el tratado de manera más discutible es este último, en la medida en que el Tribunal distingue entre derechos que serán tales y derechos que serán meros mandatos al legislador, sin que la sentencia establezca un fundamento claro que permita basar dicha distinción

La STC 247/2007, de 12 de desembre, en resoldre la impugnació del Govern aragonès contra el nou art. 17 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, opta per realitzar un repàs dels principals problemes que se susciten en relació amb els nous estatuts d’autonomia. D’entre els temes tractats, aquest article se centra en el de la relació drets-Estat autonòmic, analitzant- se en conseqüència la doctrina establerta pel Tribunal en relació amb els diversos aspectes que en aquest àmbit es plantegen: la funció de l’art. 139.1 CE i del mandat d’igualtat que conté; la de l’art.149.1.1 CE en tant que títol competencial de l’Estat que vincula igualtat i drets, i finalment la possibilitat que els estatuts continguin declaracions de drets. D’aquests tres aspectes, el tractat de manera més discutible és aquest últim, en la mesura que el Tribunal distingeix entre drets que seran tals i drets que seran mers mandats al legislador, sense que la sentència estableixi un fonament clar en què basar aquesta distinció