The aim of this paper is to show that there are in Kantian philosophy two uncertainties which strike the speculative reason and which appear in the course of the reflection about falseness. First uncertainty concerns what Kant denominated "transcendental illusion", this equivocal dynamics inevitably connected to the exercise of reason. Second uncertainty refers to the way to avert the previous, and it has relation with the regulative use of ideas

L’objecte d’aquest article és assenyalar l’existència en la filosofia kantiana de dues incerteses que assalten la raó especulativa, i que apareixen al compàs de la reflexió sobre la falsedat. La primera està vinculada al que Kant denomina "il·lusió transcendental", aquella dinàmica equívoca que està lligada inevitablement a l’exercici de la pròpia raó; la segona incertesa és relativa a la manera com es conjura la primera, i gira a l’entorn de l’anomenat "ús regulatiu de les idees"