This article focuses on Bayle’s interpretation of Cartesianism. While Descartes finds rationalism to be compatible with the omnipotent God of the Christian tradition, Bayle sustains that giving credence to the belief in God undermines rationalism, since rational evidence and an omnipotent God (the latter eventually fallacious) are logically irreconcilable. After analysing Descartes’ reasoning and Bayle’s arguments, their value is assessed and the consequences are explored

L’article estudia la lectura que Bayle fa del cartesianisme. Mentre Descartes pretén que el racionalisme és compatible amb el Déu omnipotent de la tradició cristiana, Bayle sosté que donar bel·ligerància a aquest darrer és funest per al primer, perquè evidència racional i Déu omnipotent (eventualment fal·laç) són lògicament inconciliables. L’article analitza les raons de Descartes i els arguments de Bayle, en judica el valor i n’explora les conseqüències

El artículo estudia la lectura que Bayle hace del cartesianismo. Mientras que Descartes pretende que el racionalismo es compatible con el Dios omnipotente de la tradición cristiana, Bayle sostiene que dar beligerancia a este último es funesto para el primero, porque evidencia racional y Dios omnipotente (eventualmente falaz) son lógicamente inconciliables. El artículo analiza las razones de Descartes y los argumentos de Bayle, juzga su valor y explora sus consecuencias

Aquest treball s’insereix en la recerca duta a terme en el marc del projecte finançat pel Ministeri d’Economia i Productivitat amb la referència HAR2014-53160-P