L'article analitza la relació entre la llengua habitual i la mobilitat social a Catalunya destacant cóm el factor lingüístic no ha estat un obstacle ni un factor determinant per a les trajectòries de mobilitat social intergeneracional entre pares i fills. L'article contextualitza els antecedents històrics de la pauta de mobilitat social a Catalunya i cóm es distribueix l'ús del català i l'expressió de la identitat catalana en l'estructura contemporània de classes socials. Finalment, analitza l'ascens, el descens i l'herència social de classe en funció de la llengua habitual i el lloc de naixement de pares, avis i enquestats fent servir les dades del Panel d'Anàlisi de les Desigualtats (PaD 2012) de la Fundació Jaume Bofill.