El consell de redacció de la revista Temps d'Educació ha considerat d'interès reflexionar sobre la seguretat a les institucions educatives, un tema de salut prioritari al qual no sempre s'ha dedicat l'atenció que mereix. Creiem que l'oblit d'aquest tema obeeix a raons diverses, algunes de les quals esmentarem tot seguit. Fins fa poc temps, els dissenys curriculars s'han centrat en matèries culturalistes de signe positivista, i han deixat poc espai a tot allò que fa referència a la quotidianitat. Era com si a les institucions educatives únicament els pertoqués d'afavorir continguts científics orientats cap a la producció, mentre que d'altres esferes de la vida, profundament interconnectades amb la salut, podien confiar a l'espontaneïtat. Es constatable la manca de prioritat que els senys han atribuït a les qüestions d'educació per a la salut i a la promoció de la salut. En part, les noves orientacions curriculars solventen aquestes mancances amb la introducció d'un conjunt d'eixos transversals; però per les raons que adduirem, no acaben de resoldre el problema.