Els sistemes agrícoles d'Europa occidental (entre els quals els secans cerealístics, amb una rica comunitat d'ocells esteparis greument amenaçada) han sofert una important intensificació que ha comportant fortes disminucions de les comunitats de plantes, d'ocells i d'insectes. Aquests darrers, sobretot els ortòpters, són la base de l'alimentació de molts ocells esteparis, fins i tot de polls d'espècies no insectívores, com el sisó (Tetrax tetrax). Tot i que els marges dels camps són un hàbitat clau com a font d'invertebrats i, en general, per a la conservació de la biodiversitat dels entorns conreats, poden ser insuficient per compensar la pèrdua d'hàbitat en el seu conjunt. La introducció de guarets ambientals dins de la matriu agrícola de cereal constitueix una eina útil per a la diversificació dels paisatges agraris excessivament homogenis. En el cas del sisó, poden proporcionar zones de cant, de nidificació i d'alimentació tant de polls com adults. Per revertir la negativa situació del sisó a Catalunya, a partir de l'any 2006 es van començar a implantar a la ZEPA Secans de Belianes-Preixana (entre altres) guarets ambientals, bé amb vegetació natural o bé sembrats amb alfals. Per avaluar els resultats de les actuacions realitzades, entre el 2010 i 2012 es va realitzar un total 140 censos d'ortòpters i lepidòpters en els diferents medis entre finals de juny-primers de juliol, quan hi ha els polls de sisó. Dels resultats es desprèn que els guarets ambientals presenten l'abundància més alta d'ortòpters i lepidòpters, seguits per les parcel·les amb ordi, els rostoll i finalment els llaurats. Així, els guarets ambientals, sobretot amb alfals, tenen de mitjana entre 2,5 i 4 vegades més ortòpters que els camps de cereal abans de la sega i entre 9 i 14 vegades més que els rostolls, essent els ortòpters pràcticament absents als llaurats. Un cas semblant, tot i que menys marcat, s'observa també en els lepidòpters. La precipitació de finals d'hivernprimavera sembla també un paràmetre important per explicar el nombre d'artròpodes dels diferents medis, sobretot dels guarets amb alfals. Per tot l'anterior, es considera que l'establiment de guarets ambientals és una pràctica clarament positiva per a les poblacions d'artròpodes, que pot afavorir també l'èxit reproductor del sisó i altres ocells esteparis en les àrees cerealistes intensificades.