Presentem una comunicació que pretén analitzar dues qüestions que creiem que són prou importants per a I'estudi de la histbria de la historiografia catalana tle l'kpoca Moderna. Volem aproximar-nos, en primer lloc, a I'estudi de I'obra més rellevant de Francesc de Montcada '(1586-1635), 1'ExpediciÓn de 10s catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623) i, en segon terme, a les fonts historiogriifiques bizantines consultades per aquest autor nascut a Valbncia en l'elaboració de la seva obra, i que demostren la preskncia de la cultura grega -en el sentit més ampli del terme- en la Corona d'AragÓ del segle XVII. Creiem que de la lectura de I'obra de Montcada se'n desprén una conclusió ben clara: la cultura grega, tot i no ésser la de ]'Antiguitat, era coneguda, estudiada i valorada en els ambients cultes de la societat de I'bpoca. Malgrat que en principi pot semblar que ens trobem davant de dues realitats profundament diferents (especialment després de la caiguda de Constantinoble el 1453), és interessant constatar que, en els cercles intel.lectuals de I'bpoca, dels quals Francesc de Montcada n'és un bon exemple, el llegat cultural de 1'hel.lenisme -.ja sigui en la vessant de la Grbcia antiga2, prou evident, o en la del món bizantí, a priori més desconegut i, per tant, més allunyat- era prou conegut entre els homes de cultura de I'bpoca