Fins el final de l'antic regim les inscripcions dels òbits només es troben de manera continuada en els llibres de registres parroquials. Aquests han estat la font pràcticament única per conèixer la mortalitat en el nostre país, des de finals del segle XVI en que comencen aquestes inscripcions de manera habitual fins ben avançat el segle XIX. Després de 1833 es va intentar establir un registre civil de naixements, òbits i matrimonis, apart de l'eclesiàstic que continuava fent la seva funció.