dc.contributor |
Universitat de Barcelona |
dc.contributor.author |
Estivill Rius, Assumpció |
dc.date |
2017-07-04T13:07:51Z |
dc.date |
2017-07-04T13:07:51Z |
dc.date |
2013-06 |
dc.date |
2017-07-04T13:07:51Z |
dc.identifier.citation |
1575-5886 |
dc.identifier.citation |
652753 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2445/113328 |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat de Barcelona |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a: http://bid.ub.edu/30/estivill.htm |
dc.relation |
BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació , 2013, num. 30 |
dc.rights |
cc-by-nc-nd (c) Estivill Rius, Assumpció, 2013 |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es |
dc.subject |
Biblioteques públiques |
dc.subject |
Franquisme |
dc.subject |
Barcelona (Catalunya) |
dc.subject |
Public libraries |
dc.subject |
Francoism |
dc.subject |
Barcelona (Catalonia) |
dc.title |
Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975 |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.description.abstract |
Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat 'segon franquisme', i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil |