Aquest article planteja la pregunta filosòfica sobre l'ensenyar en una època on no resulta evident que l'ensenyar tingui encara algun valor de tipus humà més enllà de la programació. Potser podríem trobar altres possibilitats per l'ensenyar a altres nivells, com un bon software: però hi hauria una qualitat humana per l'ensenyar susceptible de "ser pensada"? Aquesta seria la clau de volta per a una Filosofia de la transmissió, quina tasca fóra definir la dimensió impossible de l'ensenyar en un sentit alternatiu, obert a una forma de veritat distintiva de l'experiència humana.