La monografia d'A. Martínez Pérez aborda l'estudi de la poesia d'inspiració urbana que es desenvolupa al segle xiii al nord de França. L'autora es proposa analitzar la configuració estructural pròpia d'aquest corpus, profundament heterogeni, i sovint dispers als manuals de literatura, i establir els vincles i analogies que manté amb altres productes romànics coetanis. Es tracta d'una poesia que, en general, enquadrada dins de la categoria del dit, gènere de contorns imprecisos i mal definits, planteja molts problemes de classificació i que ha estat poc tinguda en compte en les tipologies genèriques de la poesia medieval.