És el model energètic actual espanyol eficaç en referència a la reducció d’emissions de
CO2? Aquesta pregunta és la base del projecte, i com el concepte, d’ampli contingut, com és
l’eficiència energètica ens els electrodomèstics s’interrelaciona, per tal minimitzar el consum
elèctric i reduir així les emissions.
L’estudi analitza i predetermina unes necessitats bàsiques d’ús dels electrodomèstics en
funció de la tipologia de llar, les quals es diferencien pel nivell d’ocupació fins a un màxim de
quatres persones, i com a base aquestes necessitats podem establir unes pautes d’actuació
per tal de reduir el consum elèctric.
Aquestes propostes de intervenció engloben el factor humà, electrònic i energètic, per tal de
poder adaptar-se de la millor manera a les possibilitats, tant de disponibilitat horària com
econòmiques, dels consumidors, i com aquests tres factors estan dotats de compatibilitat per
tal d’assolir el màxim nivell d’estalvi.
Inicialment, el factor humà es basa una reordenació dels hàbits, gestionant l’ús dels
electrodomèstics en el moment més idoni del dia, tenint en compte el preu del kWh en funció
de l’hora del dia, i, a més a més, evitar els mals hàbits ja adquirits. Per altra banda, el factor
electrònic fa referència als propis electrodomèstics en si, i les seves prestacions, és a dir,
una substitució per el millor equipament del mercat basant en l’índex d’eficiència energètica,
que com es demostra posteriorment no sempre significa menor consum. I Finalment, en el
factor energètic, que consisteix en una reorganització energètica, és a dir, una aportació
d’energia, la qual ha estat tractada anteriorment en un grup extern. Aquesta última mesura
ens permet assolir unes reduccions, tant de consum com de potència als voltants d’un 70%.
Totes aquestes propostes de millora, són comptabilitzades a nivell català, per tal d’observar
quin impacte tenen aquestes mesures a nivell autonòmic. Cal tenir en compte, que en funció
del nostre criteri, ja sigui econòmic o medi ambienta, escollirem una determinada combinació
de pautes d’intervenció. Si pretenem un estalvi amb criteri econòmic, la intervenció més
eficaç és la combinació entre una reordenació del hàbits i una reorganització energètic, que
ens permet un estalvi aproximat d’uns 2.400 milions d’euros en un període de 10 anys, és a
dir, un estalvi del 55%. Si, ans el contrari, el nostre criteri és majoritàriament medi ambiental,
la pauta d’actuació més eficaç és la combinació de les tres intervencions, amb un estalvi del
51% en emissions de CO2.
L’estudi conclouen en que el model energètic actual no es apropa a una reducció de les
emissions, ja que els conceptes d’estalvi energètic i econòmic divergeixen. Per altra banda
argumenta que l’eficiència energètica ha d’evolucionar cap a la combinació amb una
reordenació dels hàbits i una reorganització energètica, ja que l’eficiència energètica per si
sola no és eficaç econòmicament, degut a les seves elevades inversions en relació el poc
estalvi que ofereixen. |