L’objectiu principal d’aquest projecte és el de caracteritzar l’emissivitat de flames d’incendis forestals mitjançant tècniques basades en termografia infraroja. L’estudi bibliogràfic d’aquest paràmetre mostra una disparitat de criteris dels diferents autors a l’hora de considerar un valor d’emissivitat de flama en els seus estudis, en referència a la modelització de la radiació en incendis forestals. El mètode experimental utilitzat es basa en un estudi de característiques similars per a determinar l’emissivitat en flames d’incendis d’hidrocarburs. Aquest procediment implica la realització d’un seguit de proves a escala de laboratori que simulen petits focs de combustible vegetal –agulles de pi- en presència de dos cossos negres a diferents temperatures i sota unes condicions de treball determinades. Aquestes proves són filmades amb una càmera termogràfica per a obtenir posteriorment imatges tèrmiques de les flames resultants d’aquests focs experimentals. Seguint la metodologia de treball prèviament establerta i amb ajuda de programes específics per a la anàlisi d’aquestes imatges termogràfiques, es poden obtenir una sèrie de gràfics que mostren l’evolució de l’emissivitat de la flama en funció del temps, del seu gruix i de la seva alçada. En conclusió, s’ha corroborat que l’emissivitat és un paràmetre que presenta certa complexitat per a ser determinat experimentalment, degut al gran nombre de variables que l’influeixen. No obstant, amb la metodologia desenvolupada, els resultats obtinguts posen de manifest una variació d’aquest paràmetre al llarg de les direccions radial i axial de la flama, amb una clara tendència en ambdós casos a disminuir a mesura que augmenta la distància al seu centre i a la seva base, respectivament. Així mateix, queda palesa la variació de l’emissivitat durant les diferents fases de combustió presents en el decurs de les proves – ignició, combustió estacionària, combustió lenta i extinció-.