L’objectiu principal d’aquest projecte és el de caracteritzar l’emissivitat de flames
d’incendis forestals mitjançant tècniques basades en termografia infraroja. L’estudi
bibliogràfic d’aquest paràmetre mostra una disparitat de criteris dels diferents autors a l’hora
de considerar un valor d’emissivitat de flama en els seus estudis, en referència a la
modelització de la radiació en incendis forestals.
El mètode experimental utilitzat es basa en un estudi de característiques similars per a
determinar l’emissivitat en flames d’incendis d’hidrocarburs. Aquest procediment implica la
realització d’un seguit de proves a escala de laboratori que simulen petits focs de
combustible vegetal –agulles de pi- en presència de dos cossos negres a diferents
temperatures i sota unes condicions de treball determinades. Aquestes proves són filmades
amb una càmera termogràfica per a obtenir posteriorment imatges tèrmiques de les flames
resultants d’aquests focs experimentals. Seguint la metodologia de treball prèviament
establerta i amb ajuda de programes específics per a la anàlisi d’aquestes imatges
termogràfiques, es poden obtenir una sèrie de gràfics que mostren l’evolució de l’emissivitat
de la flama en funció del temps, del seu gruix i de la seva alçada.
En conclusió, s’ha corroborat que l’emissivitat és un paràmetre que presenta certa
complexitat per a ser determinat experimentalment, degut al gran nombre de variables que
l’influeixen. No obstant, amb la metodologia desenvolupada, els resultats obtinguts posen de
manifest una variació d’aquest paràmetre al llarg de les direccions radial i axial de la flama,
amb una clara tendència en ambdós casos a disminuir a mesura que augmenta la distància
al seu centre i a la seva base, respectivament. Així mateix, queda palesa la variació de
l’emissivitat durant les diferents fases de combustió presents en el decurs de les proves –
ignició, combustió estacionària, combustió lenta i extinció-. |