L'exaltació messiàtica dels Reis Catòlics és ja un fet conegut. Fou aleshores una forma de propaganda política basada en un gènere concret, el profètic, és a dir, en la interpretació partidista de textos bíblics i dels seus comentaristes a benefici d'una determinada causa, en aquesta cas de la monarquia. Els pseudo-teòlegs actualitzaven els textos esmentats al servei fonamentalment del present i s'aventuraven de manera més ambigua a pronosticar un futur immediat amb la intenció de proporcionar una esperança a aquest present que exaltàven. La imatgeria que feien circular era d'una gran força, recorrent sovint a formes zoomòrfiques. El llenguatge utilitzat tenia una forç sagrada, ja que es fonamentava en textos sagrats. És un tipus de propaganda prolífera sobretot en èpoques de crisi, i al darrer terç del segle XV es donaven totes les circumstancies perque tingués un moment culminant.