Pot fer-se càrrec, la poeta, del nosaltres sense sucumbir a una idea de comunitat sentimental vertebrada a partir d'una postergació utòpica? Com pot portar a debat al mateix temps la causa de les dones i de la nació subalterna sense que una tendeixi a integrar l'altra com a paraigües totalitzador? Com es construeix una èpica no heroica adequada a un temps en què no són possibles les narracions mítiques o tècniques sobre l'origen d'una comunitat? Chus Pato i Ana Romaní ofereixen, en els seus poemaris publicats a partir de l'any 2000, models que interroguen la comunitat des de la transformació de les formes poètiques de l'èpica per a interrogar la identitat nacional des de la diferència sexual.