Si preguntem a qualsevol persona «per a què» són els diners (quin és el «télos» dels diners), qualsevol persona respondrà de seguida: «per com-prar». Pot fer-se aquest exercici quotidià preguntant a la gent del nostre vol-tant. Fins i tot pot intentar-se directament la pregunta ontològica («què són els diners?»), i obtenir directament aquesta habitual resposta teleològica: «És (quelcom que serveix) per comprar». Així, la teleologia dels diners arriba a pràcticament suplantar qualsevol resposta directament ontològica: rarament es tendeix a respondre «uns papers rectangulars de cel·lulosa de diversos colors segons el seu valor», o «allò que obtinc com a fruit del meu treball», etc. Els diners es defineixen a partir de la funció que realitzen, i aquesta funció és la de «comprar». És important retenir l'origen purament fenomenològic d'aquesta primera determinació dels diners: «els diners són (quelcom) per comprar». Així és com es viuen els diners en actitud natural; en la nostra quotidianitat preteòrica