My study is based on an ethnography of two groups of young people from working-class neighbourhoods in Barcelona. I was interested in researching the impact of Catalan language policies on the identities of young people of Spanish-speaking immigrant families. I sought to go beyond the constraints of traditional structuralist approaches in Sociolinguistics in order to make my analysis relevant to people working for gender equality, the promotion of the Catalan language, or other social causes. I combine ideas from Bakhtin, Bourdieu, Fairclough, Foucault and Goffman to build a dialectical, historical, process-centred perspective that conceptualises practices in terms of social and political struggles. I analyse young people's peer-group activities in terms of their significance for the construction of gender identities. I propose a variety of forms of masculinity and femininity according to the various ways in which members organised their gender displays in face-to-face interaction. I also show how their use of argot and dialectal Spanish was part of the processes whereby members defined their relationships, constructed particular subject positions in interaction and struggled to legitimate their own values. I explore the meanings constructed through Catalan and Spanish by looking into the code-switching practices of my participants. I analysed their talk in terms of narratives that present particular sequential dramatisations of events for conversational audiences. These narratives follow the expressive intention of the author, and are populated with multiple voices of animated characters. I argue that, in the groups I studied, Catalan was generally not used to animate the voices that were central to the identities of the peer-group, and particularly to masculine identities. In order to contextualise these practices within the wider society, I also look into the processes of language choice in face-to-face encounters. I argue that existing conventions made it difficult for people to find opportunities to speak Catalan. I also pointed to the difficulties that my participants had to find employment, which were particularly acute amongst the more politically aware individuals. I conclude that these young working-class people had little possibilities of investing in more egalitarian forms of identity given their lack of resources and opportunities to develop their identities in other social spaces, such as the workplace.

Mi estudio se basa en una etnografía de dos grupos de jóvenes de barrios obreros de Barcelona. Mi interés se centraba en investigar el impacto de las políticas lingüísticas del catalán en las identidades de los jóvenes de familias inmigrantes de habla española. He tratado de ir más allá de las limitaciones de los enfoques estructuralistas tradicionales en sociolingüística para hacer mi análisis pertinente a personas que trabajan por la igualdad de género, la promoción de la lengua catalana, o de otras causas sociales. Se combinan ideas de Bajtín, Bourdieu, Fairclough, Foucault y Goffman para construir una perspectiva dialéctica, histórica, y centrada en el proceso que conceptualiza las prácticas en términos de luchas sociales y políticas. Se analizan las actividades de los jóvenes del grupo de amigos en términos de su importancia para la construcción de las identidades de género. Se propone una variedad de formas de la masculinidad y la feminidad de acuerdo a las diversas formas en que los miembros organizaron sus demostraciones de género en la interacción cara a cara. También se muestra cómo el uso del argot y el español dialectal era parte de los procesos que definen sus relaciones, construyendo posiciones particulares sobre temas en la interacción y luchando para legitimar sus propios valores. Exploré los significados construidos a través del catalán y el español, examinando las prácticas de cambio de códigos de mis participantes. Analicé su forma de hablar en términos de narrativas que presentan una especial dramatización secuencial de eventos para audiencias conversacionales. Estas narrativas siguen la intención expresiva del autor, y se pueblan con múltiples voces de personajes animados. Expongo que, en los grupos que estudié, el catalán no se utiliza generalmente para animar a las voces que fueron fundamentales para la identidad de los del grupo de compañeros, y en particular a las identidades masculinas. Con el fin de contextualizar estas prácticas dentro de la sociedad en general, también analicé los procesos de elección del idioma en los encuentros cara a cara. En mi opinión las convenciones existentes han hecho difícil a estas personas encontrar oportunidades de hablar catalán. También señalé las dificultades que mis participantes tenían para encontrar un empleo, que fueron particularmente agudas entre los individuos políticamente más conscientes. Mi conclusión es que estos jóvenes de la clase trabajadora tenían pocas posibilidades de invertir en formas más igualitarias de identidad dada su falta de recursos y oportunidades para desarrollar su identidad en otros espacios sociales, tales como el lugar de trabajo.

El meu estudi es basa en una etnografia de dos grups de joves de barris obrers de Barcelona. El meu interès se centrava en investigar l'impacte de les polítiques lingüístiques del català en les identitats dels joves de famílies immigrants de parla espanyola. He tractat d'anar més enllà de les limitacions dels enfocaments estructuralistes tradicionals en sociolingüística per tal de fer la meva anàlisi pertinent a persones que treballen per la igualtat de gènere, la promoció de la llengua catalana, o d'altres causes socials. Es combinen idees de Bajtín, Bourdieu, Fairclough, Foucault i Goffman per a construir una perspectiva dialèctica, històrica, i centrada en el procés que conceptualitza les pràctiques en termes de lluites socials i polítiques. S'analitzen les activitats dels joves del grup d'amics en termes de la seva importància per a la construcció de les identitats de gènere. Es proposa una varietat de formes de la masculinitat i la feminitat d'acord a les diverses formes en què els membres van organitzar les seves demostracions de gènere en la interacció cara a cara. També es mostra com l'ús de l'argot i l'espanyol dialectal era part dels processos que defineixen les seves relacions, construint posicions particulars sobre temes en la interacció i lluitant per legitimar els seus propis valors. Vaig explorar els significats construïts a través del català i l'espanyol, examinant les pràctiques de canvi de codis dels meus participants. Vaig analitzar la seva forma de parlar en termes de narratives que presenten una especial dramatització seqüencial d'esdeveniments per a audiències conversacionals. Aquestes narratives segueixen la intenció expressiva de l'autor, i es poblen amb múltiples veus de personatges animats. Exposo que, en els grups que vaig estudiar, el català no s'utilitza generalment per a animar a les veus que van ser fonamentals per a la identitat dels del grup de companys, i en particular a les identitats masculines. Per tal de contextualitzar aquestes pràctiques dins de la societat en general, també vaig analitzar els processos d'elecció d'idioma en les trobades cara a cara. Al meu entendre les convencions existents han fet difícil a aquestes persones trobar oportunitats de parlar català. També vaig assenyalar les dificultats que els meus participants tenien per trobar una feina, que van ser particularment agudes entre els individus políticament més conscients. La meva conclusió és que aquests joves de la classe treballadora tenien poques possibilitats d'invertir en formes més igualitàries d'identitat donada la seva manca de recursos i oportunitats per desenvolupar la seva identitat en altres espais socials, com ara el lloc de treball.