Filosofia de l'Educació: actualitat dels estudis platònics

Abstract

Tots coneixem el problema sobre el sentit de l'existència humana com una constant en l'obra del professor Fullat. En els seus llibres, però, tal qüestió es dibuixa, indefugiblement i emfàtica, vinculada a la qüestió sobre els fins de l'educació. Avui, volent fer honor a la figura d'Octavi Fullat, ens interroguem pel sentit de dedicar-nos a la filosofia de l'educació, com a forma d'existència, i com a forma i figura de l'intent d'atorgar-li sentit; caldria no oblidar el lligam que ell mateix ens recorda, i no eludir que, alhora, tal pregunta ens hauria de conduir a la qüestió sobre el tipus d'educació al qual ens referim i en quin sentit aquesta educació pot participar i exhortar vers la forma d'estar en el món que representa la filosofia [de l'educació]. Arran de la pregunta sobre el lloc que la filosofia de l'educació ocupa, com a forma de vida inscrita en la comunitat política, aquesta disciplina sent la urgència de cercar i articular el propi sentit existencial, i fer-se un lloc entre les altres formes de sentit. En concret, en aquest article volem fer notar, a través del retorn als Diàlegs de Plató i des d'algunes de les presents perspectives hermenèutiques que es plantegen aquest problema, en algun sentit, el primer repte filosòfic que emprengué el filòsof amb els seus escrits.