dc.contributor.author
Turró, Salvi, 1956-
dc.date.issued
2014-03-21T17:26:11Z
dc.date.issued
2014-03-21T17:26:11Z
dc.date.issued
2014-03-21T17:26:11Z
dc.identifier
https://hdl.handle.net/2445/52783
dc.description.abstract
Si d'alguna manera el cristianisme ha determinat veritablement el pensament filosòfic, significa que la mateixa filosofia (i la raó) ha hagut d'assumir com a pròpies i constitutives -sigui com a supòsits inqüestionats, sigui com a reelaboracions conceptuals- tesis que, almenys històricament, procedeixen de la tradició cristiana. Només aleshores té ple sentit afirmar que el cristianisme, com a forma d'experiència i a l'hora com a formulació teològica, ha estat i és un moment essencial de la filosofia en el seu intent per aclarir les estructures que determinen la situació de l'home en el món, i que, per tant, la filosofia té un deute indubtable amb el cristianimse.
dc.format
application/pdf
dc.publisher
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
dc.relation
Reproducció del document publicat a: http://www.pamsa.cat/pamsa/revista/qvc/207.html
dc.relation
Qüestions de vida cristiana, 2002, num. 207, p. 53-72
dc.rights
(c) Turró, Salvio, 1956-, 2002
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.source
Articles publicats en revistes (Filosofia)
dc.title
Presència del cristianisme en la filosofia
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion