Caracterización geológica de la región de enlace entre la Cuenca de Bransfield y la Dorsal Sur de Scotia (Antártida)

dc.contributor.author
Canals Artigas, Miquel
dc.contributor.author
Acosta, Juan, 1949-
dc.contributor.author
Gracia, E.
dc.contributor.author
Escartin, J.
dc.contributor.author
Calafat Frau, Antoni
dc.contributor.author
Grupo ORCA
dc.date.issued
2013-02-07T18:01:11Z
dc.date.issued
2013-02-07T18:01:11Z
dc.date.issued
1992
dc.date.issued
2013-02-07T18:01:12Z
dc.identifier
0567-7505
dc.identifier
https://hdl.handle.net/2445/33758
dc.identifier
082186
dc.description.abstract
La Dorsal Sur de Scotia (DSS) constituye une frontera de placas transformante con sentido senestral, que limita las placas de Scotia, al norte, y Antártica, al sur. Durante la campaña de geología y geofísica marinas 'Scotia 92', realizada en Febrero de 1992 a bordo del BIO Hespérides, se ha estudiado su extremo occidental y sectores próximos a la Cuenca de Bransfield, entre el margen nor-occidental de la Península Antártica y las islas Shetland del Sur, Elefante y Orcadas del Sur. Al norte y sur de la DSS se desarrollan las cuencas de Scotia y de Powell, respectivamente. Los datos de sísmica de multicanal, magnetismo y gravimetna obtenidos muestran caracteristicas diferenciales entre ambas cuencas. La morfoestructura de la DSS, formada por dos crestas paralelas separadas por una profunda depresión axial, ha sido recubierta mediante perfilaje de multihaz con el sistema SIMRAD EM-12 en una área de 50 x 100 km. La batimetría resultante ha permitido reconocer en detalle las caracteristicas de una depresión de más de 5.300 m de profundidad y de 10 a 30 km de anchura, bautizada como Fosa Hespérides. En ella se aprecia la existencia de dos famílias de lineaciones, la primera de dirección E-W y paralela al límite de placas, y la segunda de dirección NW-SE. La primera acomodaría el movimiento cizallante regional mientras que la segunda estaría asociada con una componente extensional probablemente relacionada con la dirección de la Cuenca de Bransfield. La forma romboédrica de la fosa está determinada por la interacción de ambas famílias de lineaciones. Teniendo en cuenta que el límite de placas transcurre entre las dos crestas, interpretamos la Fosa Hespérides como una cuenca de pull-apart desarrollada como consecuencia del movimiento de cizalla a lo largo de la DSS.
dc.format
22 p.
dc.format
application/pdf
dc.language
spa
dc.publisher
Universitat de Barcelona (UB). Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA)
dc.relation
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/ActaGeologica/article/view/75429
dc.relation
Acta Geologica Hispanica, 1992, vol. 27, num. 3-4, p. 89-110
dc.rights
(c) Canals Artigas, Miquel et al., 1992
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.source
Articles publicats en revistes (Dinàmica de la Terra i l'Oceà)
dc.subject
Tectònica de plaques
dc.subject
Estratigrafia sísmica
dc.subject
Antàrtida
dc.subject
Plate tectonics
dc.subject
Seismic stratigraphy
dc.subject
Antarctica
dc.title
Caracterización geológica de la región de enlace entre la Cuenca de Bransfield y la Dorsal Sur de Scotia (Antártida)
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Files in this item

FilesSizeFormatView

There are no files associated with this item.

This item appears in the following Collection(s)