Els formants cultes en els termes de l’educació secundària: el cas de la química i la medicina

Neoclassical combining forms in secondary education terms: The case of chemistry and medicine

dc.contributor.author
Llopart-Saumell, Elisabet
dc.date.accessioned
2026-02-26T19:59:16Z
dc.date.available
2026-02-26T19:59:16Z
dc.date.issued
2026-02-25T18:01:54Z
dc.date.issued
2026-02-25T18:01:54Z
dc.date.issued
2025-10-14
dc.date.issued
2026-02-25T18:01:56Z
dc.identifier
2013-6692
dc.identifier
https://hdl.handle.net/2445/227472
dc.identifier
767236
dc.identifier.uri
https://hdl.handle.net/2445/227472
dc.description.abstract
L’objectiu d’aquest article és analitzar els termes de l’àmbit de la química i la medicina documentats en els llibres de l’educació secundària buidats en el projecte «VEB. El vocabulari especialitzat bàsic en l’ensenyament obligatori; buidatge i anàlisi de la terminologia d’un corpus de llibres de textos escolars» que contenen formants cultes. En aquest sentit, a la dificultat que comporta la comprensió i aprenentatge d’un nombre elevat de termes (n’hi ha 1.432 de química i 813 de medicina), cal sumar-hi l’opacitat semàntica que presenten les formes prefixades i sufixades que abunden en aquestes dues àrees. Concretament, a partir de la cerca avançada del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), identifiquem els formants cultes etiquetats al DIEC2 com a pertanyents a l’àrea de química i de medicina i farmàcia. A partir d’aquí, al corpus del VEB documentem 18 formants que creen un total de 203 termes de química i 34 formes prefixades amb un total de 58 termes de medicina. Els resultats mostren que els formants cultes de l’àmbit de la química són més transparents, perquè, en general, són el resultat de truncacions respecte del mot original en català. En canvi, la majora dels formants cultes de medicina procedeixen de mots en llatí i, especialment, del grec. Finalment, tot i que en medicina detectem un nombre inferior de termes, observem que presenten altres formants cultes que, tot i que al DIEC2 apareixen etiquetats com a «lèxic comú», en alguns casos pertanyen a l’àmbit de les ciències de la salut, com, per exemple, a -èmia, ‘sang’, -itis, ‘inflamació’, -iatre, ‘metge’, -osi, ‘estat patològic’, entre d’altres.
dc.format
10 p.
dc.format
application/pdf
dc.language
cat
dc.publisher
Institut d'Estudis Catalans
dc.relation
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.2436/20.2503.01.237
dc.relation
Terminàlia, 2025, vol. 2, num.32, p. 27-36
dc.relation
https://doi.org/10.2436/20.2503.01.237
dc.rights
cc-by-nc-nd (c) Llopart, E., 2025
dc.rights
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject
Diccionaris
dc.subject
Medicina
dc.subject
Química
dc.subject
Terminologia
dc.subject
Sufixos i prefixos
dc.subject
Dictionaries
dc.subject
Medicine
dc.subject
Chemistry
dc.subject
Terminology
dc.subject
Suffixes and prefixes
dc.title
Els formants cultes en els termes de l’educació secundària: el cas de la química i la medicina
dc.title
Neoclassical combining forms in secondary education terms: The case of chemistry and medicine
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Ficheros en el ítem

FicherosTamañoFormatoVer

No hay ficheros asociados a este ítem.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)