Estratègies empresarials en la indústria cotonera catalana. El cas de la Fàbrica de la Rambla de Vilanova, 1833-1965

Abstract

La tesi estudia el cas d’una de les primeres fàbriques de teixits de cotó que va usar el vapor com a força motriu, coneguda popularment a Vilanova i la Geltrú com la Fàbrica de la Rambla o també com Manufacturas El Fénix SA. L’empresa que l’havia de construir i fer funcionar es va establir l’any 1833 però, per vicissituds diverses, no va poder començar a funcionar fins l’any 1839 i cap a mitjan la dècada de 1960 va tancar les seves portes definitivament. La possibilitat de disposar de documentació original des dels mateixos inicis de l’empresa i fins als anys 30 del segle XX permet abordar la història d’un cas rellevant entre les empreses pioneres de la Revolució Industrial a Catalunya. L’obra s’estructura bàsicament en dues parts. En la primera s’analitza la producció i el comerç de teixits i en la segona les estratègies de finançament. Pel que fa a la primera part, la tesi estudia com es produí la inversió en actius fixos (edificis i maquinària), en matèries primeres (carbó i cotó), amb quina mà d’obra es va comptar, quin tipus de teixit i quina quantitat es va arribar a produir; es fa una anàlisi en conjunt de l’evolució dels costos de producció i una estimació de la productivitat de l’empresa, i s’acaba amb aquest apartat amb una anàlisi dels aspectes comercials: clients, mercats, preus i crèdit. La segona part aborda els aspectes financers de l’activitat industrial començant per l’origen del capital industrial i seguint amb una anàlisi de la rendibilitat i de les estratègies de finançament. Del treball es desprèn que els empresaris que van regir la Fàbrica de la Rambla van buscar sempre produir amb el mínim cost possible i obtenir el màxim ingrés. Per això no van deixar mai d’introduir les innovacions tècniques que van considerar necessàries, van buscar les matèries primeres i la mà d’obra que van considerar més apropiades i als millors preus possibles; pel mateix motiu un dels seus màxims objectius va ser la reducció dels costos i l’augment de la producció i de la productivitat per poder oferir uns preus competitius a un major nombre de clients. Però, de vegades, l’objectiu maximitzador i l’ajustament de costos i preus van xocar obertament, de manera que es va renunciar al primer. Els empresaris de la Fàbrica de la Rambla, per tant, es van haver d’adaptar a un mercat amb una demanda dèbil que els condicionava.