El maltractament durant la infància deixa cicatrius al cervell i a l'ADN

Abstract

Segons l’Informe Estadístic Mensual de la DGAIA, ara rebatejada com a DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), del mes de febrer del 2025, l’1,4% dels infants i adolescents catalans han viscut o encara viuen situacions de maltractament, desprotecció o negligència familiar. Probablement, el percentatge sigui superior, atès que aquest valor es basa només en els casos denunciats. En l'àmbit mundial, segons l'UNICEF i l'OMS, 6 de cada 10 infants menors de 5 anys viuen algun tipus de violència física, emocional o sexual. En conjunt, s’estima que prop de 1.000 milions de nens i nenes podrien haver-ne estat exposats en el decurs del darrer any, unes xifres que són absolutament esgarrifoses. Quan pensem en les conseqüències d’un infant que ha patit maltractament sovint imaginem seqüeles psicològiques i emocionals. Però un estudi recent, encapçalat pel doctor en medicina Shota Nishitani, del Centre de Recerca de Desenvolupament Mental de la Infància de la Universitat de Fukui, al Japó, ha demostrat que aquestes ferides poden deixar empremtes biològicament molt més profundes a nivell molecular i cerebral.