La manera d'explicar una història modela com la recordem

Abstract

Imagineu que un amic us relata què va fer durant el cap de setmana, o que sou vosaltres qui ho expliqueu a alguna persona o que ho rememoreu per a vosaltres mateixos. Podríem fer-ho descrivint sobretot els detalls sensorials que vam experimentar, com per exemple el vent fresc, els colors del capvespre o l’aroma del cafè; o centrar-nos més aviat en els pensaments i emocions que ens va evocar l’experiència, com ara que ens vam sentir lliures, que vam rememorar somnis antics que teníem mig oblidats o que vam notar que alguna cosa havia canviat dins nostre. Tot i que les dues històries estarien narrant uns mateixos fets objectius, la manera com les presentem afecta completament com les recordarem després. Un estudi recent liderat per la psicòloga Signy Sheldon de la universitat McGill al Quebec (Canadà), suggereix que aquesta diferència no és anecdòtica. La manera com expliquem o escoltem històries determina com el cervell les emmagatzema. Segons aquest treball, que ha estat publicat al <em>Journal of Neuroscience</em>, narrar una història viscuda posant l’èmfasi en els detalls sensorials o en els emocionals activa xarxes cerebrals diferents, i aquestes diferències influeixen en la retenció de la informació essencial de la història.