El món de la fusteria en el set-cents barceloní: Ordenances, tallers i conflictes

Abstract

L'objectiu d'aquest article és focalitzar la mirada en determinats aspectes organitzatius i de funcionament dels menestrals del ram de la fusta, especialment els que s'acollien sota el paraigües nominatiu del «Comú de fusters, arquitectes, entalladors i encepadors», entre el set-cents i les primeres dècades del vuit-cents. El marge temporal escollit permet establir una radiografia de l'ofici, marcat per un immobilisme en les velles i consolidades dinàmiques gremials que el regien des de feia set segles, les quals van perdurar més enllà del 1836 amb la dissolució dels gremis. En aquesta línia és oportú indicar que el món de la fusteria va compartir amb la resta de corporacions lluites, situacions o problemes similars, fruit del marcat pes i poder que exerciren les corporacions fins al moment de la seva total i real desaparició.