Hi ha fets i personatges històrics que com més s'intenta aclarir- los més es compliquen i més s'escapen de les mans. Així m'ha passat -i sembla que no solament a mi- amb la figura de Josep Pau Ballot. La lectura de les últimes notes escrites sobre aquest gramàtic fetes per Joan Solàt encara han fet l'embull més gros, Com diu J. Solà en un dels articles esmentats, s'hauria d'investigar l'obra de Ballot i aclarir els anys de publicació i reedició dels seus llibres. Però un historiador no es pot acontentar solament amb això, sinó que s'ha de preguntar per la situació real de la llengua en temps de l'aparició de la Gramàtica de Ballot i tractar d'establir quin ressò tingué la seva publicació i si aconseguí o no el propòsit enunciat en la dedicatòria de l'obra de 1814. Així, crec que actualment els estudis de la Gramàtica de Ballot s'han d'orientar cap a dues vessants.
Catalan
Personatges històrics; Gramàtica; Català; Cultura catalana; Personality and history; Grammar; Catalan language; Catalonian culture; Segle XVIII-segle XIX; Ballot i Torres, Josep Pau, 1747-1821
Col·legi de Notaris de Catalunya
Reproducció del document publicat a: https://www.fundacionoguera.com/revista-edhap/la-revista/
Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 1981, num.IX, p. 277-301
(c) Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 1981