Reial o abacial? El palau de Santes Creus revisat.

Abstract

El monestir cistercenc de Santes Creus serva al seu si un bell edifici gòtic identificat tradicionalment com a palau reial. Emplaçat a l'extrem oriental de la banda meridional del segon claustre del cenobi (o claustre vell), les seves dependències s'ordenen a l'entorn de sengles patis. Dels dos, el principal segueix molt de prop el model imperant a l'arquitectura gòtica civil catalana del Tres-cents, bé que les seves proporcions (més reduïdes respecte als exemplars conservats) li atorguen una singularitat innegable. L'escala que comunica el vestíbul d'entrada amb la planta principal del palau, una construcció extremadament elegant, se situa en aquest indret [Fig. I]. A través d'ella, s'accedeix a la galeria oberta a la planta noble de l'edifici, a l'entorn de la qual s'ubiquen les estances principals. Un segon pati, de menors dimensions que el primer, es localitza a l'est. Ostenta també una galeria al primer pis, bé que només en dues ales. Les obertures d'aquests dos claustres alts presenten el mateix format: les habituals bases i columnes de calcària nummulítica, provinent de Girona, coronades per arcs apuntats [Fig. 2]. Només se n'allunya una de les obertures del claustre menor, ja que, com a suport de I' arc corresponent, exhibeix una columna de pòrfir.