La música i l’entreteniment al temps de Jaume I. Consideracions sobre les fonts i problemes de mètode

Abstract

Parlar de la música i els seus intèrprets al temps del rei Jaume I, o dels seus immediats successors, no és gens fàcil, malgrat la presència d’obres ja clàssiques, tant sobre la música com sobre els joglars com a executors musicals o protagonistes de l’entreteniment. Perquè és d’aquesta música profana en vulgar que vull tractar, i no pas de la religiosa o la de textos en llatí conservats en alguns monestirs, dels quals, tanmateix, és adient recordar l’existència. Per tal de poder enfocar el tema amb prou garanties i aportar una visió que, si no és del tot nova, almenys vol ser crítica, es requereix prèviament certa reflexió metodològica sobre la tipologia de les fonts a la nostra disposició i com es poden utilitzar en l’intent de dibuixar un panorama que sigui alhora complex i el més rigorós possible. Tot i que, de fet, seran més les preguntes que plantejaré i els dubtes que aixecaré, que no pas les respostes segures que podré proporcionar.