Les llengües a Catalunya: diversitat sociolingüística i perspectives de futur

Abstract

Una mirada ràpida al programa d'aquest cicle farà veure que «les llengües a Catalunya» no hi són per les mateixes causes, ni tenen el mateix pes, ni fan les mateixes funcions i, per tant, probablement tampoc no tindran el mateix futur. A part de les diferències estructurals entre els codis verbals humans que fonamenten el rètol força coJTent ara de «diversitat lingüística», aquest pot amagar daITere seu situacions també diferents. en especial des de la perspectiva sociolingüística. Anant al gra, i per resumir-ho ràpidament, totes les llengües són iguals però els seus parlants no. Com a codis lingüístics. totes les trobarem ben construïdes, adequadament funcionals per a la seva comunitat i, des d'un punt de vista ètic, amb la mateixa igualtat i dignitat. Alhora, els parlants de les llengi.ies poden ser més aviat dominants o dominats, amb més poder polític o menys, amb més potència econòmica o menys, més nombrosos o menys, amb més control dels media o menys, més compactes residencial ment o menys, etc. Conservant, certament, la consideració de dignitat i d'igualtat que ens mereixen totes les persones, no per això hem de deixar de veure les distintes posicions que ocupen en la jerarquia social i les asimetries de poder relatiu entre uns col·lectius i uns altres.