Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge

Abstract

[cat] En aquest article estudiarem, a través de diverses obres catalanes, algunes variants de la iconografia de la Mare de Déu amb el Nen que escriu. Revisarem com aquest motiu, notablement polisèmic i de gran èxit en el corrent artístic denominat «gòtic internacional», es concreta en tres exemples: en l'única miniatura coneguda del Levador del plat de pobres vergonyants, un còdex desaparegut que va pertànyer a l'església de Santa Maria del Mar, de Barcelona; en la Mare de Déu amb el Nen, les virtuts cardinals i altres figures, que fou probablement la taula cimera del Retaule de sant Jordi de la Generalitat, pintat per Bernat Martorell; i en el compartiment principal del Retaule de la Mare de Déu i sant Vicenç Ferrer, de Pere Garcia de Benavarri. Els ingredients escatològics i d'altres tipus, fornits pels contextos on s'insereixen aquestes representacions, legitimen, com veurem, la interpretació d'aquests «nens» que escriuen, que llegeixen o que parlen com una opció de representació medieval de Crist Jutge. En aquest cas, però, sota una fórmula que renuncia als accents més majestuosos i cruents del Judici per adoptar una forma amable i fins i tot tendra, que afavoreix, a més, la comunicació amb el donant, individual o col·lectiu. Els exemples catalans estudiats, d'altra banda, permeten establir vincles compositius i significatius amb destacades obres europees i apropar-nos, així, a la circulació de motius i models entre els anys 1390 i 1460, aproximadament.

[eng] In this article we will study, through various Catalan works, some variants of the iconographic motif of the Madonna of the Writing Christ Child. We will review how this motif, remarkably polysemic and which is so successful in the artistic style known as 'Gothic International', is illustrated in three examples: a miniature from the Levador del plat de pobres vergonyants, a lost codex from the church of Santa Maria del Mar in Barcelona; on the panel with the Virgin with the Child, the cardinal virtues and other figures, probably the topmost central section of the Altarpiece of Saint George of the Generalitat, by Bernat Martorell; and in the main compartment of the Altarpiece of the Virgin and Sant Vicenç Ferrer by Pere Garcia de Benavarri. The eschatological ingredients and other aspects, provided by the contexts in which these representations are inserted, legitimize, as we shall see, the interpretation of these 'children' who write, read or speak as an option for the medieval representation of Christ the Judge, in this case, however, em- ploying a formula that renounces the most majestic and bloodiest accents of the Judgment to adopt a kind and even tender form, which also favors communication with the donor, individually or collectively. The Catalan examples studied here also allow us to establish significant compositional links with outstanding European works and thus to approach the circulation of motifs and models between approximately 1390 and 1460.