2023-03-03T17:17:58Z
2023-03-03T17:17:58Z
2020
2023-03-03T17:17:58Z
[cat] Aquest article explora les pràctiques i ideologies lingüístiques d'una mostra d'estudiants de quart d'ESO d'origen immigrant de Castelló de la Plana a partir d'una anàlisi qualitativa dels discursos en què recontextualitzen les seues pràctiques lingüístiques en diferents espais de socialització. L'objectiu és entendre els processos de formació dels seus repertoris i identitats lingüístics, i saber fins a quin punt esdevenen nous parlants del català i/o del castellà. Els resultats mostren que la llar es configura com l'únic espai en què encara predomina l'ús de les llengües immigrants, i que les aules apareixen com l'únic espai d'aprenentatge i de pràctica limitada del català. El camp de la socialització amb iguals, en canvi, està marcat per un ús restringit de les llengües immigrants i per un ús extensiu del castellà, que consideren clau per a la creació de noves relacions en la societat d'acollida. Tot i que no es detecta un rebuig explícit del català, al qual reconeixen una certa legitimitat en clau territorial i històrica, el veuen com un recurs limitat al seu grup de parlants nadius, del qual no se senten part.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Sociolingüística; Valencià; Ús lingüístic; Migració (Població); Competència i actuació (Lingüística); País Valencià; Sociolinguistics; Valencian language; Linguistic usage; Migration (Population); Competence and performance (Linguistics); Valencian Community
Institut d'Estudis Catalans
Reproducció del document publicat a: http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/145513/pdf_1666
Treballs de Sociolingüística Catalana, 2020, num. 30, p. 157-171
cc-by-nc-nd (c) Flors-Mas, Avel·lí, 2020
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/