Monuments, escultures i museus en els espais històrics de la Batalla de l'Ebre. Les aportacions del Grup «Didáctica del Patrimoni» de la Universitat de Barcelona

Abstract

La Batalla de l'Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l'Exèrcit Popular va provocar l'ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l'any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l'Ebre van conèixer noves intervencions a l'entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l'imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l'Ebre continuava, però ara la pugna s'establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d'intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d'emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d'història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d'una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la universitat de Barcelona. L'estudi aproxima les diferents fases d'apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l'Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics.