Gentilicis exònims, parogentilicis i malnoms col·lectius: mirades locals de frontera dins l'Onomasticon Cataloniae

Abstract

Amb l'Onomasticon Cataloniae, un ancià Joan Coromines (1905-1997) aconseguia coronar el cim de l''ardida piràmide', que és com aquest gegant de la filologia del segle XX solia designar el conjunt de la seva obra, una ascensió indefallent. L'Onomasticon ha estat una eina ben útil per a l'onomàstica, i no només per a la catalana, sinó també per a la romànica. I també ha servit de pont amb altres disciplines com la geografia (física i humana) o la història. La versió digital de l'Onomasticon Cataloniae ofereix noves possibilitats d'explotació de l'obra, tal com s'observa en la present mostra, en què cal destacar els següents eixos temàtics: gentilicis exònims, gentilicis amb el sufix -ero(s), derivats gentilicis amb atracció paronímica (que anomeno 'parogentilicis'), malnoms col·lectius, així com dites tòpiques amb malnoms col·lectius o altres adjectius caracteritzadors. Tot plegat constitueix un testimoni sobre diverses mirades locals de frontera i suggereix, des de l'estudi del lèxic i l'onomàstica, ponts interdisciplinaris amb la geografia, la sociologia, la meteorologia, etc.