Descobreixen la clau neuronal de la meditació

Abstract

Des de la dècada del 1960, i especialment des que el 1968 els Beatles van anar a l'Índia a fer un curs de meditació transcendental, moltes tècniques orientals de relaxació, com el ioga, el taitxí i la mateixa meditació transcendental, han anat guanyant adeptes a tot el món. Per exemple, es calcula que a l'estat espanyol aproximadament el 12% de la població practica o ha practicat ioga, segons un informe del 2020 de la consultoria Deloitte i EuroActive, una associació internacional de promoció de l'esport. A aquestes pràctiques se'ls atribueixen diversos beneficis corporals, mentals i cerebrals, entre els quals hi ha la capacitat d'induir estats de relaxació i d'alterar l'estat emocional a través del control conscient de la respiració. Respirar, tanmateix, és un acte instintiu que realitzem des del naixement. A través de la respiració els pulmons absorbeixen oxigen i desprenen diòxid de carboni. Un cop dins el cos, l'oxigen es combina amb altres molècules per generar energia metabòlica, que és indispensable per sobreviure. I, com a conseqüència d'aquest procés, es genera diòxid de carboni, que cal eliminar constantment. Sent respirar un acte que iniciem de manera purament instintiva, ¿com és possible que la respiració conscient permeti alterar aspectes mentals aparentment complexos, com els associats a la relaxació i als estats emocionals? Els neurocientífics Wenyu Tu i Nanyin Zhang, de la Universitat Estatal de Pennsilvània, als EUA, han trobat una resposta. Segons han publicat a la revista eLife, quan respirem no només se'ns activen les zones que de manera automatitzada controlen la respiració sinó també zones implicades en la gestió emocional.