Fons la Revista Blanca : Federica Montseny i la dona nova (1923-1931)

Abstract

Federica Montseny i els feminismes dels «feliços anys vint»: les paradoxes de l’humanisme individualista i anarquista Quan el juny del 1923 Federico Urales i Soledad Gustavo iniciaren a Barcelona la segona etapa de La Revista Blanca, la seva filla Federica sols tenia 18 anys. La joventut de «la nena» (així acostumaven a anomenar-la, i la fórmula familiar sovint acompanyà Federica Montseny en cercles militants) no impedí que des d’aquell estiu les seves col·laboracions fossin habituals a tots els números de la publicació. Ella mateixa havia destruït uns primers escrits el 1920 sense arribar a publicar-los; però els immediatament posteriors sí que havien arribat a la impremta: una novel·leta curta havia estat publicada per «La Novela Roja», una col·lecció popular que veia la llum a Madrid, i l’abril del 1923 el portaveu de la CNT catalana havia publicat el seu primer article periodístic. Si hem de creure el testimoni de la mateixa Federica, el segon fou el que publicà el juny a La Revista Blanca sobre el futurisme italià o sobre el que ella entenia per avantguardisme cultural futurista i, el que potser és més important, anunciava una explícita predilecció per la temàtica cultural i literària2. Des d’aleshores i fins a la proclamació de la Segona República espanyola, també escrigué de manera sistemàtica sobre els feminismes coetanis i sobre l’alliberament individual i col·lectiu de les dones...