2021-11-25T14:07:34Z
2021-11-25T14:07:34Z
2020-12-22
2021-11-25T14:07:35Z
Els processos de reforma psiquiàtrica desenvolupats a partir de la dècada dels 70 als països de capitalisme avançat han generat un progressiu reconeixement dels drets de les persones amb un diagnòstic de trastorn mental, especialment dels afectats per un trastorn mental greu (Deegan i Drake, 2006). En aquests processos ha estat rellevant l'augment de la implicació dels usuaris, cuidadors, familiars i altres actors i moviments socials en la implementació de polítiques i serveis comunitaris que han impulsat una transformació de la cultura assistencial on l'usuari ha passat d'una posició passiva a la de responsable i ciutadà actiu (Weisstub i Arboleda-Florez, 2006; McCubbin i Cohen, 1998; OMS, 2001). En aquest context, el consum de psicofàrmacs, especialment d'antipsicòtics, ha estat un repte de primera magnitud per a les polítiques de salut mental, ja que entre un 25 i un 50% de les persones amb un diagnòstic d'esquizofrènia o trastorn esquizo-afectiu afirmen no sentir-se satisfetes amb la medicació que prenen habitualment. Els efectes secundaris i els riscos per la salut (augment de pes, risc de síndrome metabòlica, dany cognitiu, etc.), així com els significats socials associats a aquest tipus de fàrmacs, són factors que han dificultat - i continuen dificultant - l'aliança terapèutica. La prescripció de dosis altes de medicació antipsicòtica s'associen a la presència de més efectes secundaris que obstaculitzen l'autonomia dels pacients, així com l'adherència al tractament i, en conseqüència, afavoreixen l'aparició de més crisis, ingressos hospitalaris i un efecte negatiu en la satisfacció dels usuaris (Lieberman et al, 2005). La iniciativa de la Gestió Autònoma de la Medicació (endavant GAM), creada per grups de recerca, clínics, usuaris i societat civil al Quebec a la dècada dels noranta, és precisament una resposta a aquesta problemàtica.
Article
Published version
Catalan
Salut mental; Administració de medicaments; Treball social en salut mental; Assistència psiquiàtrica; Mental health; Administration of drugs; Psychiatric social work; Mental health services
Universitat Rovira i Virgili
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.17345/aec21.215-234
Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 2020, num. 21, p. 235-243
https://doi.org/10.17345/aec21.215-234
cc-by (c) , 2020
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/